Redacció

¿És la filosofia una ciència?

Personalment crec que no , potser la filosofia va ser ciència en el temps dels antics grecs ja que aquets podien explicar a través d'ella, tot els successos que tenien lloc al seu al voltant , des de fenòmens meteorològics , fins al mateix univers o existència, cosa que a causa de l'època a la qual ells pertanyien i el poc desenvolupament de les tecnologies no podien obtenir una resposta racional, i avui dia moltes d'elles segueixen sent preguntes sense una resposta cent per cent exacta .Però el que actualment entenem com filosofía, és allò que interpreta el coneixement humà, és un corrent de pensament, un conjunt de sabers o teories, una crítica rigorosa i una forma pacífica d'aixecar una multitud davant una gran injusticia de forma pacífica, pero passional, al mateix temps, un sistema de l'intel·lecte i una manera particular d'entendre la vida i tot el relacionat amb ella. La seva funció és la d'explicar el significat que tenen per a nosaltres les coses que sabem, les quals creiem saber i les quals no reparem o ignorem, i determinar com poden condicionar el nostre pensament i les nostres accions. Mentre que la ciència, és el coneixement sistematitzat, elaborat mitjançant observacions, raonaments i proves metòdicament organitzades, a més d'estar basada en un criteri de debò i una correcció permanent. També és cert que la filosofia és imprescindible en la ciència, ja que gràcies a ella es poden regular els actes de la primera és a dir, moltes vegades es veta una investigació o una operació ( ja sigui quirúrgica o mecànica) perquè ha violat les lleis ètiques i morals d'un individu, d ´un col·lectiu o d´una societat. En resum i segons el meu criteri la filosofia no és una ciència, però controla la primera, convertint-se en una eina per evitar actes precipitats que poden costar molt cars.

Redacció

¿ Què és la Filosofia?

Si entenem a la mateixa paraula, prové de dues paraules gregues, la paraula ``filos´´ que significa amant i estudiós, i la segona ``sofía´´ que significa saviesa ,i indica per tant, amant o estudiós de la ciència .Però si mirem més enllà de les lletres que componen el seu nom, és un coneixement de la realitat diferent al de la ciència. El filòsof contempla la naturalesa, l'home i el fet mateix de conèixer, la bellesa, el bé i el mal, Déu, i es pregunta sobre el sentit de totes aquestes realitats. La ciència busca les causes dels fets i esdeveniments, però per a trobar les lleis que els produïxen. La filosofia busca les causes més llunyanes, els fonaments últims de totes les coses, i no ho fa per a usar aquests coneixements per a aplicar-los, com la ciència i la tècnica, sinó per a admirar i entendre al món i al propi home. Al mateix temps la filosofia és un corrent de pensament, un conjunt de sabers o teories, una crítica rigorosa i sistemàtica del coneixement , un sistema de l'intel·lecte i una manera particular d'entendre la vida i tot el relacionat amb ella. Normalment comencem a pensar de manera filosòfica (i inconscient de que ho fem) quan ens trobem en circumstàncies excepcionals, davant la malaltia, la mort d'un ésser estimat, el descobriment del primer amor, la consciència d'una gran injustícia, etc. En cas contrari, la persona comuna no sol plantejar-se qüestions d'aquest tipus. No solament és útil per a fer-nos pensar , o adonar-nos de molts aspectes que solem oblidar o que no valorem , també serveix per a plantejar-nos els nostres límits , la nostra existència o la nostra pròpia conducta moral.