Activitat núm 9

|
Document número 5





1)

Idees principals:

-Les coses varien segons la perspectiva de cada individu.

- cada persona és necessària i inprescindible per trobar la realitat d´aquesta manera s´estructura la realitat còsmica del nostre Univers.

2)

Títol: Veritat és una mirada col·lectiva

3)

En aquest text que pertany a la obra El tema de nuestro tiempo exposa que el que veuen dos individus no és el mateix. Cadascun d´ells té una perspectiva diferent d´allò que contemplen mutuament , aquesta perspectiva està afectada per diversos factors, com ara la llum i les ombres, la posició on estan tots dos... que dos persones no comparteixin una mateixa perspectiva és completament normal. Si fos al contrari no s´estaria comtemplant allò que és cert, sinó una il·lusió. A més a més en el text l´autor explica que cada individu és indispensable per poder tenir l´autèntica realitzar ja que fan falta totes les perspectives per aconseguir-la.

4)

El text següent pertany al perspectivisme al qual també pertany l´autor del fragment (Ortega i Gasset). elqual manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferent perspectives , atès que cada un de nosaltres i gada grup social o generació te la seva pròpia visió. Aquesta possibilitat del coneixement és molt diferent de l´escepticisme , que considera impossible obtenir coneixements fiables, perquè pensa que mai no hi ha una justificació suficient per acceptar alguna cosa coma certa. El perspectivisme és també molt diferent del dogmatisme, que manifesta l´actitut ingènua d´aquells que asseguren que ho saben tot.

Activitat núm 8

|
Podem arribar a conèixer?


Per una banda si entenem com a conèixer, percebre un objecte com diferent de tot el que no és allò que no és aquell mateix objecte ,si , ja que el conèixer, es una activitat que ens proporciona la capacitat de distingir o diferenciar.
El conèixer en si ve influit moltes vegades per la experiencia. Un exemple evident es que de petits ens ensenyen el que es un boli, pero encara que pasi el temps , el diseny del bolígraf cambii , el color no coincideixi, o fins i tot que la tinta sigui més diluïda que el primer que vam veure, sabem que és un bolígraf, perque encara que de manera superficial, el coneixes d´abans, és a dir ,en aquell moment l´estàs reconeixent.
Per l´altra banda en cambi si entenem conèixer com esbrinar les facultats , qualitats i relacions entre persones o objectes , personalment crec que és imposible. Mai ningú arribarà a conèixer completament a una persona, no perquè aquesta no l´aprecii , ni estimi, sinó perque conèixer a un altre es pretendre que aquest sigui transparent, que sempre es pugui escrutar en ell tot allò més intim i profund que no desitja que ningú vegés, com les seves debilitats, temors ,pensaments o sentiments obscurs, rencors, en definitaiva , coses que a vegades podrien causar rebuig es com suprimir la llibertat d´expressió de l´ànima i del mateix pensament. Molta gent desitjaria a vegades conèixer realment a una persona, pero crec que es millor no fer-ho, no només per evitar decepcions , desilusions i desenganys , sino perque què seria si no de les sorpreses?, ja que no tindrien cabuda en aquest món, que seria aborrit i monòton. I de l´aspiració a saber més cada dia, avançar i superarse?Potser no exitirien perquè no hi hauria una raó de pes per fer-ho , que no deixat de ser , és i será en part, el conèixer.

Activitat núm 7

|


Document núm 10




1)

Idees principals del text:
- Per a què serveix la filosofia.
-Que la filosofia no és una teoria , si no una manera de resoldre dubtes.
-Aquesta a de solucionar els problemes que poden causar enunciats opacs i confusos.

2)

Títol : L´ús de la Filosofia

3)

El fragment següent pertany a l´obra Tractatus (per Witgenstein) en que l´autor dona la seva opinió sobre quin és per a ell l´ús de la filosofia. Diu que aquesta té la funció d´aclarir , i plantejar-se problemes que poden sorgir i així resoldrel´s. Per tant la filosofia es una tècnica de resolució d´un conflicte i no una teoria prèviament establerta per tal d´aplicar-la en un moment determinat. Aquest llibre correspon a la segona etapa de Witgenstein, on aquest defensa que el hi ha diverses maneres d´utilitzar el llenguatge (jocs lingüístics) que descriuen diferents models de situacions comunicatives.

4) El text següent de l´autor Ludwig Witgenstein correspon amb el mètode analíticolingüístic,, conegut també com la filosofia del anàlisi del llenguatge. Aquesta neix al s. XX per plantejar les solucions obscures i impressises de la filosofia. Té dues etapes segons l´autor del text, la primera és l´anàlisi formal ( considera la lògica com el llenguatge perfecte i ideal ) i l´anàlisi del llenguatge (que hi ha diverses maneres d´utilitzar el llenguatge les quals denomina jocs lingüístics. Aquest mètode és molt diferent del mètode racionalista , ja que aquestafirma la supremacia de la raó sobre l´experiència, i que és la font i criteri del coneixement. Els seus autors son Popper i H. Albert . el mètode analíticolingüístic és també oposat al mètode trascendental,( creat per Kant) el qual no mira d´esbrinar quin és l´origen del nostre saber , com pasa amb l´em`pirisme i racionalisme, sinó que mira de fomentar-lo , de donar-ne raó.

Activitat núm 6

|
Defineix:

Saber ordinari: Sap el que però no el perquè. És conegut com saber comú.
Saber científic: Entesa com experimentació i l´aplicació de les matemàtiques en el estudi de la realitat.
Saber filosòfic: és el conjunt preguntes filosòfiques formulades que utilitza la raó per entendre la realitat.
Ciència: tipus de coneixement que aplica l’experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables .
Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals basat en enuciats protocol.laris, lleis i teories. Parteix de una hipòtesis que cal contrastar .
Hipòtesi: suposició provisional d’un aspecte que si es verifica ( després de diversos punts) es converteix en llei.
Llei: són enunciats universals que expresen el comportament o la relació que mantenen uns fènomens concrets d’una manera regular invariable.
Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobre humanes o éssers fantàstics.
Mètode empiricoracional: té dues fonts de coneixement eels sentits i l´enteniment. S´anomena empiricoracional perquè comença per l´experiència física del canvi i preten conèixer l´ésser com a ésser.
Empirisme: separa dues fonts de coneixementl’experiència i la raó.És la font adequada per formar les ciencies formals.
Idees innates: són aquelles que provenen de la raó(mètode racionalista) i no són apreses.
Mètode analiticolingüístic: anomenada filosofia de l’anàlisi del llenguatge que analitza també accions humanes.
Joc del llenguatge: Segons Witgenstein , les diferents maneres d´utilitzar el llenguatge.
Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes a la comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir la comunicació humana segons la hermenèutica normativa que són : veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
Ontologia: Es troba en la metafísica. Es una filosofia teòrica.
Estètica: forma part de la filosofia pràctica.

Activitat núm 5

|
Document 12




*Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima?

Perquè aquest es preocupa només d´allò banal i quotidià no de les cuestions realment importants. Fuig d´allò que ell realment és.

*Quines conseqüències té per a nosaltres?
Al fugir de si mateix no existeix , no es planteja el jo, per tant mai arriba a res.

*Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Sí

*Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

-Realment existim?
- Som presoners del destí o tot allò que pasarà ho podem provocar nosaltres?
-Existeix Déu?
-El que jo veig en mi és veritablement allò que veuen els altres?
-Naixem per morir i morim per tornar a nèixer?
-Que perdurarà de nosaltres en un futur llunyà?
-Arriba tothom a ser feliç? En aquest cas podré ser-ho jo?
-La nostra vida és un somni o un malson del qual podem despertar alguna vegada?

Activitat 4

|
El saber és el contacte amb la realitat amb la finalitat d´entendre-la i distingir-la , és captar-la amb força fixada en un subjecte , expressada,transmesa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.
El saber ve determinat per:
-L´experiència o sensibilitat.
-La raó.
Hi ha diferents formes de saber:
-El saber comú o ordinari.
-El saber científic.
-El saber Tècnic
-El saber Filosòfic
-El saber artístic
-saber religiós.
La ciencia , en l´edad grega que era molt semblant a la filosofía actual era anomenda epísteme.
Es consideraba un pensament superior, necessari, universal,inmutabilitat i etern.
La noció moderna de la paraula ciencia a sorgeix a l´edat moderna amb la revolució científica amb autors com Newton. És aleshores quan la filosofía i la ciencia es distancien (gràcies a les màtematiques i a l´experimentació).
Quan es vol redui tot el saber racional únicament a saber científic, s´anomena cientifisme.

Hi ha dos tipus de ciències:
Formals-> Matemàtiques -> Àlgebra
Empíriques ->Naturals->Física i Biologia.
->Socials->Psicologia i Antropologia.

Hi ha quatre mètodes del saber científic:

Ciències formals:

No es refereixen a fets del´experiència, sinó a la forma dels raonaments.Es regeixen per la seva propia coherencia interna.Te dos tipus de demostracions:
La inducció i la deducció
I segons l´ideal metodològic trobem :
Els axiomes les regles de formació I de transformació i els teoremes.

Les ciències Naturals:

Utilitza el metode hipoteticodedictiu ja que conté moments d´inducció i moments de deducció.Aquest mètode s´estructura en tres nivells:
Enunciats protocolaris,les lleis i les teories.

Les ciències socials:
Que tenen com a objecte d´estudi la realitat social .Te dues clases d´enfocament metodològic, la explicació i la comprensió d´un fenòmen.

Activitat 3

|
Document número 4 :






*Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Són dos tipus d´enunciats del mètode hipoteticodeductiu (el que és utilitzat en les ciències naturals). Tots dos són universals però es diferencien enq ue les lleis, que són enunciats que expressen el comportament o relació que mantenen un fenòmens concrets estan constituides per teories ( son enunciats dels quals poden deduir-se les lleis).

Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La Llei de l´evolució -> Teoria de el desenvolupament del mico fins l´homínid, la teoria de Darwin...