Activitat 35

|

La societat i l´Estat



1) Idees principals :
-L´autor defensa  que l´exercici del poder públic l´han de tenir tots els ciutadans i no un nombre determinat de persones.
-A més afirma que aquest poders tenen uns límits, i que les persones tenen més drets per sobre d´aquest poder.
-L´autor també defensa que el poder públic tendeix a fer-se absolut i a pasar per sobre de les llibertats de qualsevol persona i és un error creure que perquè hi hagi democràcia no hi pot haver.hi un absolutisme.

2) Títol: Buits i responsabilitats de la democràcia 
3) Desenvolupament:
En el text , Ortega i Gasset afirma que tots els ciutadans han d´exercir el poder públic, sense excloure a ningú, perquè les decisions que es prenen a partir del qual ens afecten i ens determinen com a membres de l´Estat . A més l´autor insisteix que aquest poder s´ha de dur a terme tenint presents uns límits que determinin la teva llibertat d´acció perquè hi ha  coses, com l´intimitat o elñs drets civils dels ciutadans que no s´han ni es poden negar , tal i com diu en el text `` les persones tenen drets previs a tota ingerència de l´Estat). 
Per últim l´autor, recorda que el poder públic tendeix a no reconèixer els límits que ha de tenir en una societat i és independent de quantes persones tinguin, perquè l´error més gran que es pot cometre és creure que amb la democràcia no por haver-hi una autocràcia que no és res més que es l´incontrolable demos.

4) Comentari:
En aquest text d´Ortega i gasset , mostra la legitimitat d´un poder polític , teoria defensada per Jhone Locke que deia que qualsevol òder és legítim si compleix les evs funcions , remarcant el que ha de ser una democràcia  i allò que ha de respectar. 
Aquesta teoria s´aposa a la del monopoli del poder, que preten monopolitzar el poder coercitiu d´un territori i que defensa la violència legítima com un instrument de domini.


Activitat 34 B

|

Activitat 34 A

|

Si vols descarregar-te la presentació clica a sobre.

Activitat 33

|
Definicions



Intel·lectualisme moral:
Obra bé aquell que sap què és el bé, per tant, és la teoria que identifica el plaer amb la virtut.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’artde donar llum a la veritat.

Hedonisme: una teoria defensada per els postsocràtica que es basa en que ser feliç i significa experimentar plaer i fugir dels dolors.
Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home, desenvolupant l´activitat intel·lectual, que ens distingeix com a homes.La felicitat serà un bé perfecte, suficient per si mateix,i una activitat constant.

Prudència:
és la saviesa ( dianoètica) pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé . És el seny.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions , sent conscient de que no arribarà a la felicitat absoluta.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral.
Ètica deontològica: es preocupa per el deure i la justícia de les normes i no pas per el fi o la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles que parlen de la moral en relació al fi.

Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.

Dignitat humana: és el valor absolut dels éssers humans i és una conseqüència de l’autonomia moral ja que implica que els ésser humans som únics i sense preu (Kant).

Intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser desarrelats.
Universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Activitat 32

|

Preguntes sondeig





*És correcte mentir per protegir algú?
No, el fet de mentir en si mateix ja no és res bo.
Dubto que sigui bo fer-ho encara que la situació ho demani,
perquè això implica ser fals o poc sincer.
*Què és abans?Protegir un fill perquè no pateixi,
o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?
Personalment, depenent de la magnitut de l´injustícia escolliria una opció o una altra.
però com opció preferent , la segona.
Al fill també li va bé apendre dels errors que cometi ,
per no tornar-los a repetir i truere´n un alliçonament que l´ajudi a enfrentar-se a situacions semblants.
* El fi aprovar justifica tots els mitjans?
No, hi ha coses que no és poden pasar per alt per aconseguir una altra,
com els drets humans, les lleis, i en definitiva, la dignitat de les persones.
*L´ intenció de la mare d’en Lluís es bona?
Sí que ho és , però no s´en adona que fent això només l´està perjudicant.
* Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials?
Sí, com fer un comentari burleta, i que l´altre se´l prengui amb malícia,
quan només vols fer-lo riure.
*I a la inversa?
Potser sí però molt poques vegades o coses que només serveixen per augmentar l´ego d´aquells,
que necessiten amor propi, com per exemple criticar a algú per sentir-se millor.
* Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum?
S´acabarà convertint en una persona inmadura , irresponsable, cobarda i egoista.
Sempre tirarà pel camí fàcil. En definitiva, el farà més gandul.
* Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
No tenir força de voluntat ni esforçar-se per res.
* És comparable la conducta d’en Lluís amb <>?
Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu.
Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Desde el meu punt de vista crec que les dues situacions fan referència al mateix ,
que és fer trampes però aquell que copia és més `` valent´´ i dóna la cara, mentre que l´altre
no s´arrisca per res, mentre estudia a casa seva.
També penso que és millor suspendre sense fer trampes perquè així t´adones on t´has equivocat
i intentar rectificar-lo.
*Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria?
Que no es farien exàmens, que no hi hauria classe, que s´expulsaria a algú...

Activitat 31

|
La dignitat no té preu


1)Idees principals:
-Els preus de les coses poden ser substituïts per altres coses que equivalguin al seu mateix valor.
- La dignitat d´un ésser humà no és intercanviable ni és preuable.
-L’home posa preu a totes seves necessitats fins i tot les afectives.

2)Títol:
 La dignitat no té preu.

3) Desenvolupament:
En aquest text Kant defensa que tot en la vida té preu ( les necessitats afectives també)menys la dignitat humana, independentment de que no ho creiem les nostres inclinacions inecessitats si tenen un valor o  preu . Quan es vol aconseguir alguna cosa que sigui fi en si mateixa no té una representació valuable  o uns valors corresponents sinó esdevindrà la dignitat.
Per tant la dignitat no admet res equivalent i té moralitat, que és la única llei d’un mateix per aconseguir un fi i actuar realitzant d’acord la teva consciencia, allò que es assenyat i correcte.
4)Comentari:
 En el text Kant defensa la consciència moral i d’imperatiu categòric.
Els imperatius que proposava Kant, que es basaven en unes ordres morals com és el cas en el text de la dignitat i per això és impreuable. Aquest teoria es diferent a la exposada pels cínics  que consideraven que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes i les institucions socials .

Activitat 30

|
Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet




Des de el meu punt de vista crec que és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet. En primer lloc, perquè allò que ens diferencia d´un porc és l´activitat intel·lectual que mai pot ser satisfeta, per el simple fet de que mai ningú sabrà res complet del món, del nostre sistema , dels nostres pensaments o fins i tot de l´Univers.
A més l´activitat intel·lectual dóna una satisfacció,( que ja pot ser a nivell individual al fer`sentir millor al individu perquè té coneixements , o a nivell social, perquè aquell que té molts coneixements en un determinat tema és apreciat per aquesta aptitud i és un criteri d´autoritat i la persona que té aquestes habilitats gaudeix d´aquest privilegi).
Aquells que no l´han experimentat ( els porcs satisfets) sí que poden dir que són millors les activitats que realitzen ,( que molts desitjarien fer constantment però que al final només conduirien a un profund aborriment per aquells que sí han estat en contacte amb la activitat intel·lectual), com el menjar el dormir...
Els porcs satisfets acabaran sent, ignorants, cosa que mai esdevindran els éssers humans insatisfets.


Activitat 29

|

Ningú fa mal sabent que ho fa




Segons la meva opinió aquest principi de Sócrates al principi, em va semblar imposible. Moltes vegades les persones cometem actes o donem lloc a situacions que no tenen cap justificació i que són desagradables  per tal de fer mal, és a dir , sabent les males conseqüències que tindran lloc després.
Per tant si que es pot fer mal sabent que es fa, però després de donar-li diverses voltes, vaig arribar a la conclusió de que les persones que si conèixen ampliament el significat del que és el be ( encara que aquest significat és plenament subjectiu , i no és universal per a tots els individus) intenten sempre dur-lo a terme evitant  mal , perquè saben i conèixen la difèrencia i el límit on és cambia l´orientació d´aquella opció.
En resum, que aquell que realment descobreix que és llo bo, destina totes les seves accions i proposits a allò, perquè té una conciència que l´implusa a actuar així, mentre que aquell que fa mal , ho fa perquè no coneix de forma completa el que el bé representa