Per una banda si entenem com a conèixer, percebre un objecte com diferent de tot el que no és allò que no és aquell mateix objecte ,si , ja que el conèixer, es una activitat que ens proporciona la capacitat de distingir o diferenciar.
El conèixer en si ve influit moltes vegades per la experiencia. Un exemple evident es que de petits ens ensenyen el que es un boli, pero encara que pasi el temps , el diseny del bolígraf cambii , el color no coincideixi, o fins i tot que la tinta sigui més diluïda que el primer que vam veure, sabem que és un bolígraf, perque encara que de manera superficial, el coneixes d´abans, és a dir ,en aquell moment l´estàs reconeixent.
Per l´altra banda en cambi si entenem conèixer com esbrinar les facultats , qualitats i relacions entre persones o objectes , personalment crec que és imposible. Mai ningú arribarà a conèixer completament a una persona, no perquè aquesta no l´aprecii , ni estimi, sinó perque conèixer a un altre es pretendre que aquest sigui transparent, que sempre es pugui escrutar en ell tot allò més intim i profund que no desitja que ningú vegés, com les seves debilitats, temors ,pensaments o sentiments obscurs, rencors, en definitaiva , coses que a vegades podrien causar rebuig es com suprimir la llibertat d´expressió de l´ànima i del mateix pensament. Molta gent desitjaria a vegades conèixer realment a una persona, pero crec que es millor no fer-ho, no només per evitar decepcions , desilusions i desenganys , sino perque què seria si no de les sorpreses?, ja que no tindrien cabuda en aquest món, que seria aborrit i monòton. I de l´aspiració a saber més cada dia, avançar i superarse?Potser no exitirien perquè no hi hauria una raó de pes per fer-ho , que no deixat de ser , és i será en part, el conèixer.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada