Comentari obert del mite de la caverna

|


El mite de la caverna és un relat escrit per Plató un dels filòsofs i pensadors més influents de tota la Filosofia Occidental.
Plató , nascut l´any 427 A.C va ser un filòsof alumne de Sócrates i mestre d´Aristòtil, de familia noble i benestant de l´alta aristocràcia. Les seves obres més importants són els diàlegs, el Fedó i la Republica.

És en la setena part d´aquest llibre on es troba el mite de la caverna, un relat on es concentra el més profund del seu pensament.

En el mite, que es troba estructurat en forma de diàleg entre Sócrates, Glaucó i ell mateix es ralata la presència d´uns homes captius des de la seva infància, lligats per les cames i el coll a l´interior una obscura caverna. A quests presoners inmòvils per les cadenes només poden mirar cap endavant, i de darrera d´ells prové la llum d´un foc que crema enlairat i llunyà.
Entre el foc i els encadenats hi ha un camí que alt al llarg del mateix s´ha construit un mur, de manera que els captius no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna , d´homes que passaven pel camí transportant figures de totes formes.
Aleshores els captius, no conscients d´això , creuen que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, per tant es troben totalment enganyats pels sentits i estan condemnats a pendre per certes cadascuna de les falses reproduccions. A més en el diàleg explica que si un d´aquests captius, fos alliberat, no s´acostumaria a la llum i cercaria les ombres i els reflexos que consideraria més reals., però que més endavant, observaria els objectes originals i descobriria la bellesa, la nitidesa, els colors...
Plató a més afirma que si aquest presoner tornés a la caverna per explicar el que hi ha a fora, el fet de que viuen en falsedat,, a la resta de presoners, aquests aïllats per la foscor, el prendrien per boig o s´en riurien.
Fins i tot, afirma que si l´alliberta els obligués a sortir i els deslligués, si tinguessin oportunitat el matarien, perquè els presoners són ignorants, incults i violents.
En aquest mite, que és un símbol que representa el pas del món sensible al del món de les idees, apareixen diferents símbols, que fan un símil amb la realitat, com per exemple:

Els presoners: que ens representa a les persones, que ens trobem enganyades pels sentits.
L´alliberació del presoner: que suposa arribar a la veritat, o al món de les idees.
Les ombres: Són les idees falses que tenim dels objectes reals
L´ascenció del presoner: és el dur pas per arribar al món del intel·lecte, és la pèrdua de la ignorància.
El foc: És quelcom que ens ayuda a distingir allò que tenim al costat.
El Sol:La llum de la raó i de l´idea de Bé.
L´intent d´assassinat del presoner alliberat: representa que és el procés de mort de Sócrates, i l´intent frustrat de qualsevol que intenti mostrar la veritat als homes.