Un exemple del que em vull referir és la comunicació en general.
Tot el que s´ens mostra als mitjans de comunicació no és res més que un miratge d´allò que és realment. Les revistes, els diaris, la premsa en general manipula tot el que és notícia donant una visió subjectiva segons l´ideologia de l´editorial o mitjançant l´opinió del mateix periodista que redacta l´edeveniment.Sempre enganyats, incapacitats per no poder treure una conclusió veraç d´un succés, ja que sempre estem influenciats per una d´aquestes fonts i no sabem el que realment passa de primera mà.
Els anuncis també són un altre fals mirall en el que mirar-se.Mostren tot allò que " necessitem" que és indispensable, d´una alta qualitat, amb els ingredients més naturals que poguem imaginar... Però que alhora de la veritat, al adquirir el producte, no és així. La efectivitat, comoditat i felicitat que ens han venut sobre aquest productes, si realment existeix té una durada tan ínfima proporcional a la durada d´aquest anuncis.La pregunta seria doncs, perquè ho fem? Per seguir les modes, les tendències o per voler tenir una vida més còmoda en general( almenys en els anuncis es pinta d´aquesta manera) es voler aconseguir el món felicitat que es mostra a l´altra banda del televisor, que perquè es pugui reproduir necessita hores del que s coneix col·loquialment com "chapa i pintura", contractacions d´actors que siguin convincents i molt focos i càmares.
No cal anar tan lluny, tampoc per contemplar aquesta realitat, un diàleg amb una persona propera n´és també present el mite. Arribarem mitjançant aquest intercanvi de paraules arribar a allò que el mou, allò que l´impulsa, a saber el que sent de forma veraç i inverosímil sense caure en el subjectivisme? Mai. únicament ens hem de conformar en allò que ens expressa, que ens mostra, que esn explica, sense tenir la seguretat que en aquell determinat moment està o no està sent fals o l´oposat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada