L´intel·lectualisme moral socràtic

Idees principals del text:

El text parla de la concepció que té la gent comuna de la ciencia, que creuen que és quelcom que no comanda res, que no porta enlloc, encara que és essencial per al desenvolupament i prgrés de l´individu. En comptes d´això les persones es deixen guiar per les passions i els plaers.

Títol: La ciència coma guia.

Comentari:

En el text s´ens parla de que les persones es deixen guiar per allò a que no les condueix a res transcendental, com les passions, les pors, els plaeres, en canvi de tenir com a comanda la ciència , que és allò que mostra l´essència de les coses, que permet tenir un coneixement i que li permetrà distingir el bé del mal, i saber-se governar per allò que és correcte, ja que la ciència és allò que dona suport a l´enteniment de l´individu, és allò que tal com posa al tex, " fa d´auxiliar".

Comparacions:

Sócrates en el text fa menció a les seves teories ( per mitjà dels escrits de Plató) a més important d´elles és la de l·lintelectualisme moral. En aquesta teoria Sócrates es troba obsesionat en definir tots els conceotes morals per tal evitar confusions i pensaments erronis i facilitar un diàleg entre aquests.

Sócrates en el text parla de la necessitat d´un coneixement universal ( la ciència) que é allò necessari i emprescindible per comandar a l´home, que li permetra saber allò que és bo i allò que no ho és. Aquesta teoria de Sócrates de la creeença d´un coneixemnt universal es contrària al relativisme i esceoticisme que practiquen la resta de sofistes, com és el cas de Protàgores, que afirmen que no hi ha saber universasl nio estructures fixes i eternes ( a diferència de Sócrates).

Sócrates també argumenta que cadascú conté la veritat en oposició als sofistes, que defensen la variabilitat dels judicis, ja que allò que és bo per uns no pot ser-ho per els altres.