Comentari Abstract 2.

"Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat amb l’enteniment vigorós, però sense gens ni mica d’experiència, mai no hauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir del moviment i de l’impuls de la primera. No hi ha res que la raó vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l’efecte. Tal inferència, si fos possible, equivaldria a una demostració, en fonamentar-se simplement en la comparació d’idees. Però cap inferència de la causa a l’efecte pot valer com a demostració, i de tot això en tenim aquesta prova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre qualsevol: tot allò que concebem és possible, almenys en un sentit metafísic; però on sigui que tingui lloc una demostració, el contrari és impossible i implica una contradicció. No hi ha, doncs, cap demostració per a la conjunció causa i efecte. Aquest és un principi admès generalment per tots els filòsofs. Així, doncs, hauria estat necessari que Adam (en el cas de no haver estat inspirat) hagués tingut experiència de l’efecte que es deriva de l’impuls d’una d’aquestes boles. Hauria d’haver vist, en diversos moments, que tan bon punt una de les boles topava amb l’altra, sempre es movia la segona. Si ho hagués vist prou vegades, sempre que veiés moure’s una bola cap a l’altra hauria conclòs, indefectiblement, que la segona també es mouria. El seu enteniment s’anticiparia a la seva visió, i arribaria a una conclusió d’acord amb la seva experiència passada."

Idees principals:

David Hume afirma en el text que res que la raó pugui esbrinar de la causa podrà deduir l’efecte a més de cap inferència que es pogués donar mai valdria com quelcom vàlid com per fonamentar la comparació d’idees, perquè es pot concebre qualsevol efecte que pot ser donat d’una causa qualsevol.

A més afegeix que tot allò que percebem és perfectament possible de qualsevol causa, per la intervenció dels sentits i és per això que no hi ha demostració per a la causa i efecte. Per últim i mijançant una conparació argumenta que l’home mitjançant l’enteniment pot aticipar-se a l’efecte perquè arribaria a aquesta conclusió gràcies a una experiència passada.

Títol: La no concordancia entre causa i efecte

Comentari:

David Hume filòsof empirista en el seu anàlisi sobre la causalitat determina que les questions de fet si que es basen la relació de causa i efecte, i que no podem deduir l’existència d’un cos o objecte a partir d’un altre llevat que no es trobin conectats entre si. Per altra banda Hume afirma que els raonaments que s’extreuen de la causa i l’efecte es basen en l’experiència, ja que basen en el supòsit que el que ja ha succeït un cop tonrnarà a donar-se.

Per tant,concloem causes semblants en circumstàncies semblants que donen lloc a efectes semblants.

Comparació:

Aquest anàlisi de la causalitat proposat exposat per Hume , en el qual no hi ha concordança directe entre causa i efecte és oposat al exposat per Aristòtil segles anteriors. El filòsof greg concep la ciència com un coneixement per causes. Aristòtil defensa que si volem conèixer els éssers naturals hem de conèixer les seves causes: La causa material i la causa forma ( que són intrínseques, tenen a veure amb la substància) la causa eficient i al final( extrínseca). Aquesta última és la més important donat a que és allò en vista el qual actuem. Per tant, per Aristòtil les causes tenen relació directa amb els efectes a més de que podem inferir en ells.

La teoria de les causes de Hume és també diferent a la exposada per el filòsof Sant Tomàs d’Aquino el qual defensava que a partir d’en fet d’experiència es podia procedir a la demostració pel principi de causalitat eficient que mostra la impossibilitat d’una cadena infinita de causes i finalitza amb la conclusió de que hi ha una primera causa eficient que esdevenia el primer motor i acte pur que per a ell és Déu.