Text de Hume

Idees principals:
En el text l'autor parla d'una bola de billar que es troba sobre una taula que és empesa per una altra bola duent-la cap a la mateixa direcció que la primera, de maner a que aquesta es mou.
Aquest movinemets segueixen uns principis, els de semblança, la contiguitat i la relació entre causa i efecte.
Per finalitzar l'autor diu que una bola sempre segueix el primer moviment que la primera li confereix.

Comentari:
En aquest fragment l'autor exposa la seva teoria de la causa i l'efecte mitjançant aquetsa exemplificació de les dues boles.
L'autor amb aquest exemple en que la bola inicial es triba en repòs i la l'altre li dóna moviment vol mostrar la continuitat entre causes i efectes.
L'autor a més assegura que l'imaginació fa que unim les idees de forma arbitrària A mésremarca que les agrupa per semblança, contiguitat en el temps i l'espai i la relació entra la causa i l'efecte.
Per tant la nostra ment passa fàcilment d´una idea a una altra i amb facilitat uneix una idea a una altra que se li assembla perquè aquesta ha adquirit aquest hàbit d'associar idees.

Comparació:
A questa teoria de la causalitat la podríem comparar amb la d'aktres autors, com per exemple Aristòtil el qual defesava que les coses es feien a partir de 4 causes la més importants d'elles la final que tenia com a objectiu la consecució d'un objectiu final que és fi en si mateix, que és la felicitat.
Altres autors que parlen de les causes són per expemple Sant Tomas d'Aquino, el qual defensava que l'existencia de Dé es podia defebsar a partir de conc causes o cinc vies tomistes, que al final totes demostraven que l'únic ésser que és origen de tot que no és finit i que es infinitament perfecte és Déu.

Text de Immanuel Kant

Idees principals:
En el text anterior Kant afirma que el coneixement ve donat per l'experiència i que aquetsa és el primer coneixement del qual també en parteixen tots , tot i que hi ha casos en els quals s'ha de discrepar com succeix en la nostra experiència que ens permet després de llargs exercicis fer distincions entre impressions i matèria bàsica.
Per últim Kant afegeix que cal crear el coneixemnt independent de l'experiència i dels sentits que són coneixements anomenats a priori.

Títol: Les fonts del coneixement

Comentari:
En el text anterior de l'autor Immanuel Kant, és un fragment que pertany a la seva obra "Crítica a la raó Pura" on estableix les consdicions de tot coneixemnt científic. i des de una crítica a la raó analitza la manera de marcar els límits que aquesta no pot sobrepassar.

Pel que fa el text , l'autor en primer lloc parla d'un coneixement que prové de l'experiència, és a dir el coneixement empíric que tenen fonts de coneixement a posteriori.
Kant fa una distinció dels coneixements a priori, aquells independents de l'experiència i de les impressions dels sentits.
Aqust a priori són per al autor de grab importància ja que signifiquen allò vàlid universalment i que permeten elaborar un món comú o objectiu.
Kant a més defensa que si aquest principis universals no es donaven el coneixement no era posible.
La possiblitat d'accedir a aquest coneixement radica en el punt en el qual es donen els principis a priori. És per això que l'autor es refereix a ells coma coneixement pur.

Comparació:
La teoria exposada per l'autor de la crítica a la raó pura on parla del coneixement universal i vàlid per als homes és oposada totalment per els sofistes com Protàgoras selgels anteriors el quals manifestaven que el coneixement tenia un caràcter relatiu ja que els judicis amb que es descriu la raó el món depenen de qui els formula.
Per altra banda la teoria de Kant pot ser comparada amb la del filòsof Hume, el qual defensava que tot coneixement provenia dels sentits i que la ment de l'home es divideix en percepcions que es diferencien segons el seu grau de força p vivacitat en idees o impressions

Text de Hume

Idees principals:

L'autor assegura en aquest text que els fins de les nostres accions surgeixen a partir dels nostres sentiments i no en la raó. Per demostrar aquesta afirmació, l'autor posa un exemple sobre un home que fa esport. L'autor assegura que qualsevol cosa que empeny als homes és relació dels sentiments.
Títol: Els sentiments són vitals

Comentari:

En el text anterior l'autor pretén dir que la raó no dóna l'acció, ja que les passions són allò que ens mou i són allò que ens fa determinar el que volem per mitja d'un sentiment de rebuig o de simpatia. Hume defineix aquesta capacitat com una manera de posar-nos en la pell d'una altre i és a partir d'aqueí on s'origina el sentiment. Té més imprtancia el que se sent, que el que es fa es podria dir. Les sensacions derivades del sentiment de simpatia com les emocions, la compassió .. etc serà allò que ens mourà a actuar.

Comparació:

La teoria de David Hume en el tema d´aquest fragment afirma que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o no ja que les qüestions morals responen a la moral i no a l'enteniment.
Podríem comparar aquesta teoria amb la d'altres autors com per exemple Descartes, que deia que la raó permetia resoldre tots els problemes morals . Podríem comparar aquesta teoria amb la Kant que deia que les persones no ens movem pels sentiments sinó pel deure. Un altre autor amqui podríem comparar-ho és Stuart Mill el qual defensava que allò que mou a les persones és el plaer. El plaer però no ha de ser individual perquè si nó és considerat un hedonisme vulgar. Auqetsplaer ha de ser col·lectiu i té coma finalitat aconseguir la felicitat, la felicitat per al major nombre de persones.