Idees principals:
L'autor assegura en aquest text que els fins de les nostres accions surgeixen a partir dels nostres sentiments i no en la raó. Per demostrar aquesta afirmació, l'autor posa un exemple sobre un home que fa esport. L'autor assegura que qualsevol cosa que empeny als homes és relació dels sentiments.
Títol: Els sentiments són vitals
Comentari:
En el text anterior l'autor pretén dir que la raó no dóna l'acció, ja que les passions són allò que ens mou i són allò que ens fa determinar el que volem per mitja d'un sentiment de rebuig o de simpatia. Hume defineix aquesta capacitat com una manera de posar-nos en la pell d'una altre i és a partir d'aqueí on s'origina el sentiment. Té més imprtancia el que se sent, que el que es fa es podria dir. Les sensacions derivades del sentiment de simpatia com les emocions, la compassió .. etc serà allò que ens mourà a actuar.
Comparació:
L'autor assegura en aquest text que els fins de les nostres accions surgeixen a partir dels nostres sentiments i no en la raó. Per demostrar aquesta afirmació, l'autor posa un exemple sobre un home que fa esport. L'autor assegura que qualsevol cosa que empeny als homes és relació dels sentiments.
Títol: Els sentiments són vitals
Comentari:
En el text anterior l'autor pretén dir que la raó no dóna l'acció, ja que les passions són allò que ens mou i són allò que ens fa determinar el que volem per mitja d'un sentiment de rebuig o de simpatia. Hume defineix aquesta capacitat com una manera de posar-nos en la pell d'una altre i és a partir d'aqueí on s'origina el sentiment. Té més imprtancia el que se sent, que el que es fa es podria dir. Les sensacions derivades del sentiment de simpatia com les emocions, la compassió .. etc serà allò que ens mourà a actuar.
Comparació:
La teoria de David Hume en el tema d´aquest fragment afirma que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o no ja que les qüestions morals responen a la moral i no a l'enteniment.
Podríem comparar aquesta teoria amb la d'altres autors com per exemple Descartes, que deia que la raó permetia resoldre tots els problemes morals . Podríem comparar aquesta teoria amb la Kant que deia que les persones no ens movem pels sentiments sinó pel deure. Un altre autor amqui podríem comparar-ho és Stuart Mill el qual defensava que allò que mou a les persones és el plaer. El plaer però no ha de ser individual perquè si nó és considerat un hedonisme vulgar. Auqetsplaer ha de ser col·lectiu i té coma finalitat aconseguir la felicitat, la felicitat per al major nombre de persones.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada