Activitat 28

Pot ser aquest video no te res a veure amb la filosofia, però vaig voler posa´-lo al bloc perquè em recordà dels dies en que discutiem a classe que era i que no era real. Deiem que la realitat pot ser inmaterial, però en el cas del video, es realitat?( la foto del panell si, obviament, pero la dona creada no existeix...)

Això em va fer plantejar-me que si s´empren aquests mètodes per vendre, o ,en qualsevol altre activitat, si ja ens costa a vegades, saber diferenciar entre allò que es real i allò que no ho és, que passarà quan aquest tipus de muntatges siguin més que quotidians és a dir, comprar un producte o veure una foto d´algú ( qualsevol) pensant que es així i en realitat sigui d´una altra manera molt diferent?

Hi haurà una distorció tan gran de la realitat que ja no sabrem que és allò original i allò artificial.El concepte realitat deixarà existir?

Activitat 27

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció.

Virtut: Repetició d’actes en una mateixa direcció en que es predisposa a obrar bé.

Consciència moral: Capacitat per distingir allò que està bé del que està malament.

Llibertat interna: Absència de coacció interna que et permet decidir sobre qüestions que t’afecten.També s´anomena llibertad de voluntat.

Condicionament: Es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable del que fas.

Destí: La llei que regeix l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és l´econòmic.

Determinisme genètic: que diu que tots els actes humans es basen en uns corrents sociobiològics pels quals actuen.

L’ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui. Només opta per aquest perquè a l’hora que es realitza la investigació no es renuncia a la llibertat.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera perquè és el meu deure i jo ho sento qu és així.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera per por a un càstig o conseqüencies semblants.És de gent inmadura.

Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats.

Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis universals. Creuen en el respecte de tots i neguen la discriminació.

Responsabilitat moral: és el fenomen subjectiu de la consciència moral, per tant, la capacitat de respondre dels teus actes.

Consciència planetària: és la qüestió de la responsabilitat per les conseqüències de les accions humanes qua ha adquirit més importància i que requereix que hi hagi una cooperació i una responsabilitat de tots.

Principi de responsabilitat (Jonas): és el principi imperatiu ecològic, obrar de tal manera que respectem el teu entorn per afavorir una vida saludable a la Terra, per això és important que actuem com a cooresponsables.

Activitat 26

Creus en el destí?

Personalment, no crec en el destí, trobo que és una justificació cobarda (per una banda) de dir que tot el que tens davant està predestinat. Aleshores? perquè serveix l´esforç?I la constància i la superació?

Trobo que aquest concepte de destí només l´utilitzen persones que es troben en una posició benestant i que en comptes d´aprofitar aquest avantadge, es queden tranquiles dient que tot el que tenen i tindran ja els ha vingut escollit, quan en relaitat el que els hi passa a aquest grup d´individus es que estan cecs per l´ignorància, l´egocentrisme i l´egoime propi que tenen.

És ben cert que ningú escolleix on neix ni tampoc quina és la família que li toca, però això és la vida i res més.

Un altre punt en el que discrepo del destí es el fatalisme, és a dir, si una persona mor, es perquè li ha tocat així?Perquè ja no era útil en aquest món?

Sincerament, no sé si sóc supérflua en aquest tema, però per a mi tot es redueix en PUR egoisme humà.

Quan un animal mor, encara que te´l estimis cap persona pensa en el seu destí ni res d´això , simplement s´ha mort, però les persones tenim la necessitat d´embadurnar les nostres vides amb coses que les fagin semblar més interessants, i si el destí és una d´elles, perquè no?

Activitat 25

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.
Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas
mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en
los algodones
como en las azucenas.
Porque donde unas cuencas vacías
amanezcan
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas
piernas crezcan
en la carne talada.
Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en
cada herida.
Porque soy como el árbol talado,
que retoño:
y aún tengo la vida.

He escollit aquesta cançó perqué trobo molt adient el missatge que té sobre la llibertat, que s´ha de donar tot per ella i al final, tot queda recompensat.

És un misatge que tothom hauria d´aplicar

Activitat 24

Valors en contra i a favor de la llibertat:

A favor:

-Poder expressar-se sense por.

-Aprofitar millor els petits moment, peruè no t´estàs preocupant d´altres coses.

-La llibertat individual implica la pèrdua de responsabilitats.

-Fer el que tu vulguis quan vulguis.

-Poder afrontar-te a tot saben que no tindràs cap obstacle

En contra:

-La llibertat d´una persona acaba on comença la del altra.

-La llibertat individual porta a l´anarquia.

-Fer el que vols quan vols genera caos.

-Cometre violacions als drets humans per tal de fer el que vols.

-La soletat és fa més notoria al saber que ningú pot fer-te costat perquè está fent el que vol.

Activitat 23

Què és el bé?

En la meva opinió crec que definir el bé és difícil, no solament perquè és totalment intangible(el bé, la paraula no ho és, l´acció corresponent d´aplicar-lo si , aleshores és quan parlem de fer el bé.)si no peruq es completament subjectiu.

El que es bo per a mi no ho serà per a una altra persona i viceversa.Pero el bé en un concepte general per a tothom serien aquell conjunt d, pensaments i conclusions després d´una reflexió destinats a fer accions que aportin felicitat i alegria a altres ( que alhora , el fer-los feliços, tambét´ho fa ser a tu mateix.)

Però per distingir completament que és el bé, hi ha una figura antagonista, que és el mal.

Aquest representa la part més fosca i repugnant de la persona humana,i que se sol voler evitar.

Aleshores, si el límit entre els dos és tan notable perqè pasem d´un extrem a l´altre constantment?

A vegades fer el mal resulta tant o més plaent que fer el béi per això com he dit abans aquest és un tema subjectiu.

Cadascú escolleix els límits, i quin camí triar.

Activitat 22

Tipus de fal·lacies:

Preguntes complexes:
Perquè has fet això?

Argument ad ignorantian:
no d´ha pogut establir que els ovnis existeixin per tant, és fals.

Argument circular:
Es tenyida perquè se li veuen les arrels.

Argument ad hominem:
Com em dius que em calmi, si ets la primera que es posa histèrica?

Argument d’autoritat:
El president ha dit que sortirem de la crisi.

Argument ad baculum:
Si em feu alguna cosa, us mataré, així que pel vostre bé, el millor es que em deixeu a terra.

Argument ad populum:
Diguem que faci el que vulguis i ho faré perquè t´estimo, però això no!

Argument post hoc, ergo propter hoc:
Si trepitges un chiclet amb el peu dret tindràs bona sort.

La generalització precipitada:
Els homes no poden fer dues coses a la vegada.

Argument de pendent relliscós:
Si no obeixes estaràs castigat, si estàs castigat , no sortiras i si no surts , no riuràs amb els amics.

Activitat 21

Fal·làcies
Argumentacions que són incorrectes però que semblen correctes.
N´hi ha diferents tipus.:

Preguntes complexes
Són pressuposicions.Es duen a terme per fer un parany i ofuscar al interlocutor i així aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.

Argument ad ignoratian
Un argument és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrarque és cert o bé un enunciat és cert perquè ningú no ha demostrar que és fals.
Argument circular
Consisteix en fer una pregunta contestant amb la mateixa informació. A vegades són defectuoses

Argument ad hominem
Pretén refutar una opinió atacant a la persona criticant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla. Aquest argument utilitza el tu quoque perl rebatre les raons de l’altra persona al·legant que pateix el mateix defecte.

Argument d’autoritat
Es tracta d´intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa.

Argument ad baculum
És presenten com algun tipus d’amenaces de raons bones per realitzar una determinada opinió o consell o prescripció.

Argument ad populum
Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova.
Argument ex populo
Es basa en defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.
Tenen força persuasiva, encara que no són vàlids deductivament.

Argument de la falsa causa
Està molt relacionat amb el sorgiment de les supersticions. S’estableix una connexió Causa-efecte sense base empírica suficient.

A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.

La generalització precipitada
Consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.Podria ser correcte únicament si es comprovessin tots els casos possibles però com que això és impossible la majoria de les vegades, llavors és fal·làcia.

Argument de pendent relliscós
Els successos s’encadenen els uns als altres i abans de prendre una decisió és necessari valorar les conseqüències que se’n deriven.

Activitat 20

Preguntes Tema 7

*Quants elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.
La religió, la ciència, el llenguatge...

* Què passaria si no disposéssim de fantasia?
Que l´home no s´adaptaria bé al món.

*Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Sí, perquè consegueixes evadir-te..

* Explica l’expressió de realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
Que actuen mitjançant impulsosi segons la constitució biològica i no pensen .El pensament és la nostra percepció.

*En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
En tots.

Activitat 19

Definicions:

Individu: És qualsevol ésser complet que pertany a una espècie i és únic i irrepetible.

Individualisme possessiu: És l’ individu propietari de si mateix i les seves capacitats i no deu res a les societats per a elles.

Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil aquest parteix de la base que l´home és un animal polític, i es basa en que l’ésser humà necessita la societat, aquest no s’entén fora d’ ella ja que li aporta una cultura per realitzar-se amb les seves capacitats pròpies.

Contractualisme: És una teoria defensada per Rousseau(s.XVIII), i Hobbes que es basa en que l’ésser no es sociable per naturalesa i que la societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per poder viure en pau.

Pacte social Rousseau : Argumenta que l´home és bo per naturalesa però que en entrar en contacte amb la societat i tot el que aquesta implica , el corromp.

Voluntat general: És aquella que s’obté orientada cap el bé comú general. Rousseau deia que nosaltres donàvem la nostra llibertat natural a la voluntat general perquè aquesta ens donés llibertat civil.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: Conjunt d’artefactes creences, valors, costums, tradicions , formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: Dins de cada cultura existeixen diferencies en la forma de viure de diferents col·lectius, motivats per l´edat, l´ètnia, el nivellsocialeconòmic...etc...

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa

Civilització Huntington: És el progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament.

Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: És l’odi envers als estrangers.

Racisme: Creença en la existència de races superiors i races inferiors. Consideren que altres races són diferents.

Aporofòbia: És el rebuig i menyspreu al pobre.

Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des de els seus propis valors i no des d’una cultura aliena i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Interculturalisme: Trobada entre diferents cultures en condicions d´igualtat.

Activitat 18

Activitats pàg 133
1)
*És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements en diferents àrees del saber.
*Aquest no té cultura: Una persona que no sap de res , que és ignorant, i que no mostra interés per cambiar.
*La nostra cultura és molt rica: Que és molt interessant i convida a coneixe-la.
*La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos de gent ignorant i insatisfeta que busca veure programes depriments per sentir-se millo a generat la teleporqueria.
*És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera a tothom independentment de la clase social a la que algú pertanyi i no exclusiva a aquells que se la poden permetre.
*Tots els éssers humans són subjectes culturals: tot és cultura al voltant nostre i noslatres en formem part.
2)
Analitza el contingut I indica com la valoraria algú amb actitud intercultural.
*Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural
Intercultural: Jo et tolero i sempre que vulguis i ho necessitis pots venir a prlar amb mi.
*Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Etnocentrisme ( xenòfob)
Intercultural: Hem de conviure satisfactòriament els dos , i per això no cal cambiar la cultura de l´altre.
*És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural
Intercultural: Hauriem de intentar integrar-los en la nostra societat i evitar els ghetos.
*Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme
Intercultural: Tenen tan dret com nosaltres a aconseguir una manera de tenir menajr calent sobre la taula.
*És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural
Intercultural: Hem d´intentar assolir un diàleg amb ells.
*Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.
Intercultural: Podem ajudar als seus paisos perquè no tinguin la necessitat de venir aquí o si no ajudar-los.

Activitat 17

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

Des de el meu punt de vista la convivència de diferents cultures, pot presentar-se en un principi una mica complicada,( compartir un espai que consideres teu amb persones que tenen un model de vida i unes idees diferents a les teves) però això és transitori si ambdues parts perden els prejudicis mutuus que es tenen, és més, el coneixement de diferents civilitzacions, estar en contacte amb elles, compartir vivències i experiències, és una font increible de cultura.

Per això la manera més fàcil de conviure amb altres cultures és a través del respecte propi i les ganes d´intentar introduir-los en la nostra societat i motivar-los a que ells ens mostrin la seva.

Així és s´en adonen que no són considerats inferiors ni rebutjats pel fet de ser estrangers,i nosaltres adquirim coneixements, i establim relacions amb persones, que potser mai hauriem pogut conèixer.

Activitat 16

Activitat 16

Breu resum dels textos de Samuel P Huntington:

Resum 1.
Parla dels diferents esdeveniments que tindrán lloc a anys següents, on el domini de la societat occidental caurà i haurà la supremacía dels països asiàtics i islàmics que basaran el seur resorgiment del poder en les seves respectives religions.

Resum 2.
En aquest text diu que la societat humana en conjunt és universal, perquè tots som humans, per això ens hauriem de basar i intentar acostar-nos més a altres culturesi civilitzacions.

Activitat 15

L´antropologia cultural
Aquesta éstudia la manera de viure dels diferents grups humans, i l´evolució que ha experimentat.Té en compte tant aspectos materials com simbòlics

Segons L´antropologia cultural el gènesi de la societat humana fou cronològicament:

Les primeres societats:

Primeres agrupacions,societats igualitàries,Predomina l´economia d´intercanvi i la reciprocitat,el cap és un home amb experiència,forma de vida nòmada i primeres manifestacions artítiques.
-

Les societats agrícoles:
-Esgotament de la caça major deriva al conreu i la domesticació d´algunes espècies d´animals.
-Acumulació i redistribució controlada.
-Acumulació d´excedents.Comandament, n´és el cap.
-Té poder i subordinats que tenen una posició priviliegiada.
Els Estats Naixents:
-Augmenten les condicions de vida.
-Apareixen la cultura i el comerç.
-Primeres indagacions científiques.
-Nova organització social de carácter estatal.
-Desenvolupament de l´agricultura i la ramaderia.

Activitat 14



L’ésser humà és sociable per naturalesa?

Des de el meu punt de vista, crec que l’ésser humà acostuma a ser sociable per naturalesa ja que viu i es relaciona dins d’una societat en la qual busca el seu lloc a partir d´uns principis, lleis, normes i obligacions i on estableix diferents codis per poder comunicar-se i coneixer els pensaments dels altres que están al seu voltant.Això mateix és el que alhora l´impulsa a ser d´aquesta determinada manera perquè ha de relacionar-se amb altres indivisus com ell per obtenir i assolir diversos objectius i interessos, o per simplement sentir-se satisfet amb si mateix.
Encara que sovint l´esser humà també presenta rebuig per la sociabilitat amb altres individus, ja sigui perquè no comparteixen ni els principis ni les opinions que ell té, i es arribats en aquest punt, quan es presenten més disavinences i conflictes i on realment ens podriem plantejar si els homes som sociables.
Pero és en aquestes situacions quan germina la veritable sociabilitat, quan, les persones s´aturen a reflexionar i arribar a una conclusió que els faci enmedar els seus errors i saber reconèixer les seves faltes.
Per això crec que l´esser humà és sociable per naturalesa.

Activitat 13

Comentari de text

L’individualisme possessiu

1)Idees principals:.
En el document , les idees principals serien,que el que dona la llibertat a una persona es el no dependre d´altres,a no ser que l´individu ho vulgui , i que l´individu és el propietari de la seva persona , i pert això no téque donar explicacions pel que fa, ni té obligacions.

2)Títol: Què és l’invidualisme possessiu?

3) El document, és un fragment adaptat de la teoría política de l’individualisme possessiu que pertany a Crawford Mapherson.
Aquest, argumenta en el text que els individus que constitueixen una societat no depenen de ningú, i que no tenen obligacions ni responsabilitats en aquesta.Cadascú es responsable d´allò que fa , tant si això inclou relacionar-se amb els altres, amb qualsevol finalitat.
A més diu que les persones només busquen el benefici particular donant lloc al sistema econòmic actual,(el capitalisme, l´´economia de mercat el consumisme…) que és finalment per l´unic ques busquen.I que les persones poden allunyar la seva capacitat de treballar únicament per interessos propis i no subordinar-se.

Activitat 12

Definicions :

Raó teòrica: aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: És aquell ús dela raó que orienta una acció,

Metafísica: Part de la filosofia teòrica que es basa en tot allò que hi ha més enllà de la experiència.

Ultimitat: És una característica básica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes radicals, a les qüestions últimes.

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer.

Opinió: estat del coneixement en què el subjecte considera quelcomcom a cert però no té seguretat.

Interés empancipador: Serveix per alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.

Dogmatisme: manifesta l´acttud ingènua dels que están segurs de conèixer.

Escepticisme moderat: comportar-se d’acord amb allò que és probable.

Criticisme: Representa la posición intermèdia entre el dogmatisme i l´escepticisme .És posible obtener coneixements certs, pero després d´haver fet com a mínim una de aquestes dues tasques:

La primera , intentar aclarar fins a on poden arribar les nostres facultats . La segona,intentar contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.

Perspectivisme:És posible conèixer la realitat mitjançant diferents perspectives.

Realisme: Defesa que que qualsevol objecte existeix per si mateix independementment del subjecte.

Idealisme: Subratlla que la realitat no existeix independentment del subejcte que la coneix.

Noesi: és l’acte de pensar. És la conciencia com a facultat que coneix.

Prejudici: judicis previs que adquirim per la familia,l´ educació, la cultura, societat…Tothom té prejudicis.

Ignorància: estat de la ment sobre el desconeixement d’un assumpte determinat.

Autoritat: Afirmació d´una cosa com a certa perquè algú experimentat en la materia ens ho diu(té crèdit).

Evidència sensible: El que és evident s´ens presenta coma indiscutible.

Adequació: és la de la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: la veritat depén del context en que es troba.

Pragmatisme: Segons aquesta teoría tot allò que és cert és útil.Això implica un concepte dinamista de la realitat.

Concens: acord en que arriben els diferents participant o interlocutors d´un diàleg en condicions iguals.

Contingència: tot allò que és però no pot ser-ho, i que pot existir actualmente . Realitat virtual: referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Activitat 11

Allò què és virtual és real?

Personalment , aquesta és una qüestió que mai m´havia fet a mi mateixa,perquè probablemant mai m´he parat a pensar si la virtualitat - una cosa tant propera a nosaltres actualment, gràcies a les noves tecnologies – existía, si era real o no.
Soposo que en un prinicipi hauria respos que no, perquè no és res tangible, ni a l´altra banda de la pantalla del meu ordinador hi ha res del que veig davant els meus ulls, tot són codis amb informació que es redueixen a simples números.
Pero, es que allò que es real te que ser fàcilment percebut?Un exemple evident serien les estrelles, ningú les veu de dia pero tothom sap que hi són allà al cel i que no es veuen a causa de la llum solar. La gent confon la realitat amb allò que es físic. I no necessàriament és així.
Doncs crec que la virtualitat és similar a l´exemple que he posat. El que està a internet és real perquè algú l´ha fet previament,com jo ara em trobo fent aquest text al meu ordinador, que per no tenirlo fet a mà no significa que no existeixi.

Activitat 10

Activitat 10

*Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

Que la veritat tés un apropietat de la vida de qualsevol persona i que aixo significa que s´ajusta a la veritat.

*Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

El progmatisme és cert quan hi ha alguna cosa que és útil.

*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?

Si que allò que ens és real ens serà útil.

*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüencies pràctiques? Raona la resposta.

Personalment, jo no tinc una opinio concreta .Un exemple evident de que no és així, seria el pensar. Tu penses alguna cosa i no tens perquè actuar, però per altra banda quan penses , tendeixes a reflexionar i a partir d´això planificar que fer després, si queder-te de braços plegats, o moure´t , però totes dues coses són conseqüències pràtiques.