Creus en el destí?
Personalment, no crec en el destí, trobo que és una justificació cobarda (per una banda) de dir que tot el que tens davant està predestinat. Aleshores? perquè serveix l´esforç?I la constància i la superació?
Trobo que aquest concepte de destí només l´utilitzen persones que es troben en una posició benestant i que en comptes d´aprofitar aquest avantadge, es queden tranquiles dient que tot el que tenen i tindran ja els ha vingut escollit, quan en relaitat el que els hi passa a aquest grup d´individus es que estan cecs per l´ignorància, l´egocentrisme i l´egoime propi que tenen.
És ben cert que ningú escolleix on neix ni tampoc quina és la família que li toca, però això és la vida i res més.
Un altre punt en el que discrepo del destí es el fatalisme, és a dir, si una persona mor, es perquè li ha tocat així?Perquè ja no era útil en aquest món?
Sincerament, no sé si sóc supérflua en aquest tema, però per a mi tot es redueix en PUR egoisme humà.
Quan un animal mor, encara que te´l estimis cap persona pensa en el seu destí ni res d´això , simplement s´ha mort, però les persones tenim la necessitat d´embadurnar les nostres vides amb coses que les fagin semblar més interessants, i si el destí és una d´elles, perquè no?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada