És possible arribar a la veritat absoluta?

Des de el meu punt de vista arribar a la veritat absoluta en totes les seves formes existents és impossible. Aquesta es troba tan amagada i alhora té tant de recl a ser torbada que només uns quants tenen l´empeny de voler arribar fins a ella.

Actualment les ciencies exactes com les matemàtiques i aquelles que indaguen en els misteris de la natura com per exemple la biologia, ens acosten a la veritat, però en altres aspectes. com les relacions humanes, és possible almenys arribar a tocar-la? No, de fet la nostra societat es basa precisament en un mur de falsedat on veiem dibuixades a la perfecció allò que es busca que nosltres hem de ser, allò que s´espera que hem de seguir, allò que per força ens ha d´agradar.

És un miratge tan contradictori que no és dificil veure individus actuant com pasarells fent allò qu es considera que és veritat, com donar l``esquena a situacions o esdevenimentsque si que són certs i universals, la maternitat o la vellesa?, I tot això per què? Perquè el món actual està basat en lo jove i lo superficial, encara que això sigui una incongruencia. Potser l``única veritat en aquest món de les aparebces és la ferum a odi, enveges,mentides, interessos i ambició que es pot ensumar en qualsevol cantonada.

Si algú aconsegueix trobar la veritat absoluta pot sentir-se satisfet i realitzat, però no crec que cap home estigui mai destinat a trobar-la, perquè saber-ho tot de tot, el convertiria en un altre cosa que ja no seria humana, esdevindria omniscient,un déu.

Comentaris dels fragment de Parmènides

Idees principals dels fragments:

Ens els fragments es fa refèrencia a l´ésser que és allò que es pot conèixer que s´oposa al no ésser que és allò incomprensible.Parménides identifica el pensar amb l´ésser . Parménides també explica que el punt d´inici és el mateix que el final, que no importa allà on comencem ja que el punt d´inici serà el mateix de fi.

Títol: La perfecció de l´ésser.

Comentari:

Ens aquests fragments Parmènids ens exposa la seva teoria de l´ésser, aquella on ell argumenta que l´esser i el pensar són la mateixa cosa, que l´´eser es allò perfecte , inmutable i indivisible que ho origina tot, que és allò que pot ser pensat i el no éssr pel contrari no.L´é sser es allò al que els homes i l´entorn ens trobem sotmesos.Una altra teoria que s´exposa als fragments és la de que és impossible arribar a u punt. La concepció de Parmènides de la realitat en foma de cercle, fa que tingui aquesta teoria. En una circumferència dona igual on iniciem l´inici del notre traç ja que sempre acabarem en el mateix punt d´inici. Això él el que l´autor plasma en la realitat.

Comparació:

La teoria de l´existència d´un principi originari d´un ésser que ho regeix tot s´oposa a les eories d´altres autors. Un exemple de teoria diferent és la que exposa Anaximandre, el qual afirma que hi ha l´apéiron, que és el principi i elemnt de les coses existents i que conté la causa del naixement i de la destrucció de les coses. Una altra teoria oposada és la de Anaximenes, que defensa que el principi de les coses és el vent, una altre oposada és la d´Heràclit que defensa que el principi originador és el foc.

Nicolau de Maquiavel

Vida i Obra de Nicolau de Maquiavel

Vida:

Florència, 1469-1527) Escriptor i estadista florentí. Nascut en el si d'una família noble empobrida, Nicolàs Maquiavel va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Médicis. Després de la caiguda de Savonarola (1498) va ser nomenat secretari de la segona cancelleria encarregada dels Afers exteriors i de la Guerra de la ciutat, càrrec que va ocupar fins a 1512 i que li va dur a realitzar importants missions diplomàtiques davant el rei de França, l'emperador Maximilià I i César Borgia, entre uns altres. La seva activitat diplomàtica va ocupar un paper decisiu en la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu polític va ser preservar la sobirania de Florència, sempre amenaçada per les grans potències europees, i per a aconseguir-lo va crear la milícia nacional en 1505. Va intentar sense èxit propiciar l'acostament de posicions entre Luis XII de França i el papa Juli II, l'enfrontament del qual va acabar amb la derrota dels francesos i el retorn dels Médicis a Florència (1512). Com a conseqüència d'aquest gir polític, Maquiavel va caure en desgràcia, va ser acusat de traïció, empresonat i lleument torturat (1513). Després de recuperar la llibertat es va retirar a una casa de la seva propietat als afores de Florència, on va emprendre la redacció de les seves obres, entre elles la seva obra mestra, El príncep (Il principe), que Maquiavel va acabar en 1513 i va dedicar a Lorenzo de Médicis (a pesar d'això, només seria publicada després de la seva mort). En 1520, el cardenal Julio de Médicis li va confiar diverses missions i, quan es va convertir en Papa, amb el nom de Clemente VII (1523), Maquiavel va passar a ocupar el càrrec de superintendent de fortificacions (1526). En 1527, les tropes de Carlos I d'Espanya van prendre i van saquejar Roma, el que va portar la caiguda dels Médicis a Florència i la marginació política de Maquiavel, qui va morir poc després de ser apartat de tots els seus càrrecs. L'obra de Nicolàs Maquiavel s'endinsa per igual en els terrenys de la política i la literatura. Els seus textos polítics i històrics són deutors de la seva experiència diplomàtica al servei de Florència, cas de Descripció de les coses d'Alemanya (Ritrato delle cus della Alemagna, 1532). En Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio (Discorsi sopra la primera deca digues Tito Livio, 1512-1519) va esbossar, anticipant-se a Vico, la teoria cíclica de la història: la monarquia tendeix a la tirania, l'aristocràcia es transforma en oligarquia i la democràcia en anarquia, el que duu de nou a la monarquia.

Obra :

En El príncep, obra inspirada en la figura de César Borgia, Maquiaveldescriu diferents models d'Estat segons quin sigui el seu origen (la força, la perversió, l'atzar) i dedueix les polítiques més adequades per a la seva pervivència. Des d'aquesta perspectiva s'analitza el perfil psicològic que ha de tenir el príncep i es dilucida quines són les virtuts humanes que han de prevaler en la seva tasca de govern. Maquiavel conclou que el príncep ha d'aparentar posseir certes qualitats, ser capaç de fingir i dissimular bé i subordinar tots els valors morals a la raó d'Estat, encarnada en la seva persona. El pensament històric de Nicolàs Maquiavel va quedar plasmat fonamentalment en dues obres: La vida de Castruccio Castracani de Lucca (1520) i Història de Florència (Istorie fiorentine, 1520-1525). Entre els seus treballs literaris es conten variades composicions líriques, com Les decenales (Decennali, 1506-1509) o L'ase d'or (L'asino d?or, 1517), però sobre totes elles destaca la seva comèdia La mandrágora (Mandragola, 1520), sàtira mordaz dels costums florentinas de l'època. Clizia (1525) és una comèdia en cinc actes, de forma aparentment clàssica, que se situa en la realitat contemporània que Maquiavel tant desitjava criticar.

Enllaços:

http://www.monografias.com/trabajos13/nicomaq/nicomaq.shtml

Aquí podreu trobar la vida i obra del autor.

http://www.monografias.com/trabajos36/maquiavelo/maquiavelo.shtml

Aquí trobeu les aportacions filosòfiques d´aquest autor juntament amb les obres.

http://www.maquiavelli.com.ar/

Pàgina on trobarem l´història i llegat del filòsof juntament amb fòrums.

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=626

Pàgina amb cites i frases de l´autor.

http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pages/Maquiavelo/Maquiavelo_ElPrincipe.htm

Edició Virtual de la obra pòstuma de Maquiavel

Comentaris dels fragment d´Heràclit

Idees principals dels fragments:

Els fragments parlen sobre aquella raó que ho regeix tot i sobre la qual els homes presenten una ignorància o un desinterès.Els textos també fan referència a la lluit de contraris, a partir de la qual, s´engendra tot allò que coneixem.Els fragments també parlen del panta rei i del cicle canviant de les coses i d´aquell que coneix el lógos, el savi.

Títol: El canvi perpetu

Comentari:

En els fragments Heràclit ens exposa les seves diferents teories. La primera, l´existència d´una raó universal que tot ho regeix que és inmutable i perpetua la qual segons ell es troba en els homes encara que la desatenguin.Heràclit enteén el logos en els homes com una metà de la intel·ligència.Pel que fa les altres teories exposades, la següent seria la de l``aexitencia de contraris en el nostre món que generen la vida i l´aparició de totes les coses, aquest contaris que es troben oposats es necessiten un al altre al mateix temps per donar lloc a tot, a través d´una harmonia.Heràclit també parla del canvi de les coses, és el "tot flueix" que tot es troba en constant canvi.Per últim l´autor parla del lógos coma element que tot ho origina, que és el foc el qual descriu com a elemnt que mostra el pricipi i el fons inestable de la realitat, Heràclit relaciona el lógos com l´alè del home, allò que li dóna vida.

Comparacions :

La teoria d´Heràclit del foc coma principi de vida, s´posa a la d´altres autors com per exemple Anaxímenes,el qual defensa que l´arkhé és l´aire, que esdevé foc mitjançant la rarefacció i que origina diferents proocessos fins que l´home esdevé. Aquest concepte de l´aire coma principi originador sorgeix a partir de l´observació de processos naturals com la mateixa respiració.

Aquesta teoria és també diferent a la Tales de Milet el qual afirma que el principi de totes les coses és l´aigua, treient aquesta conclusió també a través de l´observació dels processos naturals.