Vida:Florència, 1469-1527) Escriptor i estadista florentí. Nascut en el si d'una família noble empobrida, Nicolàs Maquiavel va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Médicis. Després de la caiguda de Savonarola (1498) va ser nomenat secretari de la segona cancelleria encarregada dels Afers exteriors i de la Guerra de la ciutat, càrrec que va ocupar fins a 1512 i que li va dur a realitzar importants missions diplomàtiques davant el rei de França, l'emperador Maximilià I i César Borgia, entre uns altres. La seva activitat diplomàtica va ocupar un paper decisiu en la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu polític va ser preservar la sobirania de Florència, sempre amenaçada per les grans potències europees, i per a aconseguir-lo va crear la milícia nacional en 1505. Va intentar sense èxit propiciar l'acostament de posicions entre Luis XII de França i el papa Juli II, l'enfrontament del qual va acabar amb la derrota dels francesos i el retorn dels Médicis a Florència (1512). Com a conseqüència d'aquest gir polític, Maquiavel va caure en desgràcia, va ser acusat de traïció, empresonat i lleument torturat (1513). Després de recuperar la llibertat es va retirar a una casa de la seva propietat als afores de Florència, on va emprendre la redacció de les seves obres, entre elles la seva obra mestra, El príncep (Il principe), que Maquiavel va acabar en 1513 i va dedicar a Lorenzo de Médicis (a pesar d'això, només seria publicada després de la seva mort). En 1520, el cardenal Julio de Médicis li va confiar diverses missions i, quan es va convertir en Papa, amb el nom de Clemente VII (1523), Maquiavel va passar a ocupar el càrrec de superintendent de fortificacions (1526). En 1527, les tropes de Carlos I d'Espanya van prendre i van saquejar Roma, el que va portar la caiguda dels Médicis a Florència i la marginació política de Maquiavel, qui va morir poc després de ser apartat de tots els seus càrrecs. L'obra de Nicolàs Maquiavel s'endinsa per igual en els terrenys de la política i la literatura. Els seus textos polítics i històrics són deutors de la seva experiència diplomàtica al servei de Florència, cas de Descripció de les coses d'Alemanya (Ritrato delle cus della Alemagna, 1532). En Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio (Discorsi sopra la primera deca digues Tito Livio, 1512-1519) va esbossar, anticipant-se a Vico, la teoria cíclica de la història: la monarquia tendeix a la tirania, l'aristocràcia es transforma en oligarquia i la democràcia en anarquia, el que duu de nou a la monarquia.
Obra :
En El príncep, obra inspirada en la figura de César Borgia, Maquiaveldescriu diferents models d'Estat segons quin sigui el seu origen (la força, la perversió, l'atzar) i dedueix les polítiques més adequades per a la seva pervivència. Des d'aquesta perspectiva s'analitza el perfil psicològic que ha de tenir el príncep i es dilucida quines són les virtuts humanes que han de prevaler en la seva tasca de govern. Maquiavel conclou que el príncep ha d'aparentar posseir certes qualitats, ser capaç de fingir i dissimular bé i subordinar tots els valors morals a la raó d'Estat, encarnada en la seva persona. El pensament històric de Nicolàs Maquiavel va quedar plasmat fonamentalment en dues obres: La vida de Castruccio Castracani de Lucca (1520) i Història de Florència (Istorie fiorentine, 1520-1525). Entre els seus treballs literaris es conten variades composicions líriques, com Les decenales (Decennali, 1506-1509) o L'ase d'or (L'asino d?or, 1517), però sobre totes elles destaca la seva comèdia La mandrágora (Mandragola, 1520), sàtira mordaz dels costums florentinas de l'època. Clizia (1525) és una comèdia en cinc actes, de forma aparentment clàssica, que se situa en la realitat contemporània que Maquiavel tant desitjava criticar.
Enllaços:
Aquí podreu trobar la vida i obra del autor.
Aquí trobeu les aportacions filosòfiques d´aquest autor juntament amb les obres.
Pàgina on trobarem l´història i llegat del filòsof juntament amb fòrums.
Pàgina amb cites i frases de l´autor.
Edició Virtual de la obra pòstuma de Maquiavel
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada