Text de Hume

Idees principals:
En el text l'autor parla d'una bola de billar que es troba sobre una taula que és empesa per una altra bola duent-la cap a la mateixa direcció que la primera, de maner a que aquesta es mou.
Aquest movinemets segueixen uns principis, els de semblança, la contiguitat i la relació entre causa i efecte.
Per finalitzar l'autor diu que una bola sempre segueix el primer moviment que la primera li confereix.

Comentari:
En aquest fragment l'autor exposa la seva teoria de la causa i l'efecte mitjançant aquetsa exemplificació de les dues boles.
L'autor amb aquest exemple en que la bola inicial es triba en repòs i la l'altre li dóna moviment vol mostrar la continuitat entre causes i efectes.
L'autor a més assegura que l'imaginació fa que unim les idees de forma arbitrària A mésremarca que les agrupa per semblança, contiguitat en el temps i l'espai i la relació entra la causa i l'efecte.
Per tant la nostra ment passa fàcilment d´una idea a una altra i amb facilitat uneix una idea a una altra que se li assembla perquè aquesta ha adquirit aquest hàbit d'associar idees.

Comparació:
A questa teoria de la causalitat la podríem comparar amb la d'aktres autors, com per exemple Aristòtil el qual defesava que les coses es feien a partir de 4 causes la més importants d'elles la final que tenia com a objectiu la consecució d'un objectiu final que és fi en si mateix, que és la felicitat.
Altres autors que parlen de les causes són per expemple Sant Tomas d'Aquino, el qual defensava que l'existencia de Dé es podia defebsar a partir de conc causes o cinc vies tomistes, que al final totes demostraven que l'únic ésser que és origen de tot que no és finit i que es infinitament perfecte és Déu.

Text de Immanuel Kant

Idees principals:
En el text anterior Kant afirma que el coneixement ve donat per l'experiència i que aquetsa és el primer coneixement del qual també en parteixen tots , tot i que hi ha casos en els quals s'ha de discrepar com succeix en la nostra experiència que ens permet després de llargs exercicis fer distincions entre impressions i matèria bàsica.
Per últim Kant afegeix que cal crear el coneixemnt independent de l'experiència i dels sentits que són coneixements anomenats a priori.

Títol: Les fonts del coneixement

Comentari:
En el text anterior de l'autor Immanuel Kant, és un fragment que pertany a la seva obra "Crítica a la raó Pura" on estableix les consdicions de tot coneixemnt científic. i des de una crítica a la raó analitza la manera de marcar els límits que aquesta no pot sobrepassar.

Pel que fa el text , l'autor en primer lloc parla d'un coneixement que prové de l'experiència, és a dir el coneixement empíric que tenen fonts de coneixement a posteriori.
Kant fa una distinció dels coneixements a priori, aquells independents de l'experiència i de les impressions dels sentits.
Aqust a priori són per al autor de grab importància ja que signifiquen allò vàlid universalment i que permeten elaborar un món comú o objectiu.
Kant a més defensa que si aquest principis universals no es donaven el coneixement no era posible.
La possiblitat d'accedir a aquest coneixement radica en el punt en el qual es donen els principis a priori. És per això que l'autor es refereix a ells coma coneixement pur.

Comparació:
La teoria exposada per l'autor de la crítica a la raó pura on parla del coneixement universal i vàlid per als homes és oposada totalment per els sofistes com Protàgoras selgels anteriors el quals manifestaven que el coneixement tenia un caràcter relatiu ja que els judicis amb que es descriu la raó el món depenen de qui els formula.
Per altra banda la teoria de Kant pot ser comparada amb la del filòsof Hume, el qual defensava que tot coneixement provenia dels sentits i que la ment de l'home es divideix en percepcions que es diferencien segons el seu grau de força p vivacitat en idees o impressions

Text de Hume

Idees principals:

L'autor assegura en aquest text que els fins de les nostres accions surgeixen a partir dels nostres sentiments i no en la raó. Per demostrar aquesta afirmació, l'autor posa un exemple sobre un home que fa esport. L'autor assegura que qualsevol cosa que empeny als homes és relació dels sentiments.
Títol: Els sentiments són vitals

Comentari:

En el text anterior l'autor pretén dir que la raó no dóna l'acció, ja que les passions són allò que ens mou i són allò que ens fa determinar el que volem per mitja d'un sentiment de rebuig o de simpatia. Hume defineix aquesta capacitat com una manera de posar-nos en la pell d'una altre i és a partir d'aqueí on s'origina el sentiment. Té més imprtancia el que se sent, que el que es fa es podria dir. Les sensacions derivades del sentiment de simpatia com les emocions, la compassió .. etc serà allò que ens mourà a actuar.

Comparació:

La teoria de David Hume en el tema d´aquest fragment afirma que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o no ja que les qüestions morals responen a la moral i no a l'enteniment.
Podríem comparar aquesta teoria amb la d'altres autors com per exemple Descartes, que deia que la raó permetia resoldre tots els problemes morals . Podríem comparar aquesta teoria amb la Kant que deia que les persones no ens movem pels sentiments sinó pel deure. Un altre autor amqui podríem comparar-ho és Stuart Mill el qual defensava que allò que mou a les persones és el plaer. El plaer però no ha de ser individual perquè si nó és considerat un hedonisme vulgar. Auqetsplaer ha de ser col·lectiu i té coma finalitat aconseguir la felicitat, la felicitat per al major nombre de persones.

Projecte 6 valoració de l'autor

Presentació de Nicolau de Maquiavel

Nicolau de maquiavel

View more presentations from LauraSaez.

Pensament del filòsof : Nicolau de Maquiavel

El pensament de Nicolau de Maquiavel gira entorn l'intenció a descriure de forma realista l'origen de l'Estat a més d'elaborar una doctrina que serveixi per analitzar el que és el control del poder per tal d'establir un ordre que regeixi tota societat.
És per aquest motiu que Nicolau de Maquiavel és considerat un dels creadors de la ciència política. L'obra més important on recull els seu pensament és "Il Principe" i ha sigut emprat com a model per diferents polítics o dictadors i alhora per monarques.
En els seves obres parla de l'organització dels estats basada en la llibertat, en la igualtat davant la llei i en la participació de totes les classes en el govern per formar un poder absolut d’unitat nacional.
Sempre intenta aplicar les seves doctrines als interessos especials d'un líder “que ha d'ésser i serà un tirà i un tirà fet a imatge dels grans legisladors." Quan parla de virtut es refereix a virtuts públiques, mai a les privades. No jutja mai el valor dels actes del individu, sinó les seves conseqüències com actes polítics.
Maquiavel es conegut per la defensa que fa de l’ús dels mitjans immorals per tal d’aconseguir un fi polític “ El fi justifica els medis” a més de la defensa de que el govern és té legitimitat per emprar la força, l’ astúcia i l’engany. Maquiavel defensa que aquest per la debilitat i la insuficiència de l'individu que és incapaç de protegir-se contra l'agressió d'altres individus tret existeixi el poder de l'estat. Assegura que la naturalesa humana és profundament agressiva i ambiciosa i que els homes aspiren a conservar la propietat. Per això insisteix que el govern que vulgui triomfar ha d'aspirar a la seguretat de la propietat a més de la vida ja que aquests són per els homes els desitjos universals.

Comentari Abstract 2.

"Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat amb l’enteniment vigorós, però sense gens ni mica d’experiència, mai no hauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir del moviment i de l’impuls de la primera. No hi ha res que la raó vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l’efecte. Tal inferència, si fos possible, equivaldria a una demostració, en fonamentar-se simplement en la comparació d’idees. Però cap inferència de la causa a l’efecte pot valer com a demostració, i de tot això en tenim aquesta prova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre qualsevol: tot allò que concebem és possible, almenys en un sentit metafísic; però on sigui que tingui lloc una demostració, el contrari és impossible i implica una contradicció. No hi ha, doncs, cap demostració per a la conjunció causa i efecte. Aquest és un principi admès generalment per tots els filòsofs. Així, doncs, hauria estat necessari que Adam (en el cas de no haver estat inspirat) hagués tingut experiència de l’efecte que es deriva de l’impuls d’una d’aquestes boles. Hauria d’haver vist, en diversos moments, que tan bon punt una de les boles topava amb l’altra, sempre es movia la segona. Si ho hagués vist prou vegades, sempre que veiés moure’s una bola cap a l’altra hauria conclòs, indefectiblement, que la segona també es mouria. El seu enteniment s’anticiparia a la seva visió, i arribaria a una conclusió d’acord amb la seva experiència passada."

Idees principals:

David Hume afirma en el text que res que la raó pugui esbrinar de la causa podrà deduir l’efecte a més de cap inferència que es pogués donar mai valdria com quelcom vàlid com per fonamentar la comparació d’idees, perquè es pot concebre qualsevol efecte que pot ser donat d’una causa qualsevol.

A més afegeix que tot allò que percebem és perfectament possible de qualsevol causa, per la intervenció dels sentits i és per això que no hi ha demostració per a la causa i efecte. Per últim i mijançant una conparació argumenta que l’home mitjançant l’enteniment pot aticipar-se a l’efecte perquè arribaria a aquesta conclusió gràcies a una experiència passada.

Títol: La no concordancia entre causa i efecte

Comentari:

David Hume filòsof empirista en el seu anàlisi sobre la causalitat determina que les questions de fet si que es basen la relació de causa i efecte, i que no podem deduir l’existència d’un cos o objecte a partir d’un altre llevat que no es trobin conectats entre si. Per altra banda Hume afirma que els raonaments que s’extreuen de la causa i l’efecte es basen en l’experiència, ja que basen en el supòsit que el que ja ha succeït un cop tonrnarà a donar-se.

Per tant,concloem causes semblants en circumstàncies semblants que donen lloc a efectes semblants.

Comparació:

Aquest anàlisi de la causalitat proposat exposat per Hume , en el qual no hi ha concordança directe entre causa i efecte és oposat al exposat per Aristòtil segles anteriors. El filòsof greg concep la ciència com un coneixement per causes. Aristòtil defensa que si volem conèixer els éssers naturals hem de conèixer les seves causes: La causa material i la causa forma ( que són intrínseques, tenen a veure amb la substància) la causa eficient i al final( extrínseca). Aquesta última és la més important donat a que és allò en vista el qual actuem. Per tant, per Aristòtil les causes tenen relació directa amb els efectes a més de que podem inferir en ells.

La teoria de les causes de Hume és també diferent a la exposada per el filòsof Sant Tomàs d’Aquino el qual defensava que a partir d’en fet d’experiència es podia procedir a la demostració pel principi de causalitat eficient que mostra la impossibilitat d’una cadena infinita de causes i finalitza amb la conclusió de que hi ha una primera causa eficient que esdevenia el primer motor i acte pur que per a ell és Déu.