És difícil per a mi posicionar-me a favor d'una teoria o de l'altra donat a que en primer lloc, desconeixo la major part de les teories d'Aristòtil i per altra banda comparteixo moltes de les idees de Plató.
Essent conscient de tot això em decanto més cap a la visió d'Aristòtil, perquè com ell jo també opino que la realitat és quelcom sensible, allò que està al abast del nostres sentits i no és allò que es troba ubicat en un món que ni tan sols sabem si existeix i que per accedir al qual només ho podem fer mitjançant la mort pròpia i individual de cadascú.
Un altre dels motius per els quals em posiciono a favor d'Aristòtil és que jo també penso que l'essència de les coses es troba en elles en si mateixes i no en un perfecte tal i com defensava Plató.
Un dels arguments que menys comparteixo de Plató és el que atribueix a la filosofia el "títol" de la preparació de la mort. El meu parer respecte aquest tema és que la filosofia és la preparació per la vida, ja que és necessària per compendre la realitat -per els moments una realitat sensible- i que és ajut que al final ens ajuda potser a arribar més lluny.
Finalment, opino que si estic més d'acord amb Aristòtil és potser perquè no sóc gaire idealista i en cambi força pragmàtica. Per a mi el pensament idealista en els nostres temps implica tenir fe en que en un fi tot serà perfecte. I això em sembla força innocent, ja que és inútil pensar a on anem si ni tan sols sabem que realment existeix aquest altre món en el qual tant pensem.
És una manera de buscar una via de sortida inventant un indret per tal de cercar allà el que en el món actual ( o el dels temps d'aquest dos filòsofs) no trobem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada