En primer lloc,és freqüent en diferents autors expressar la creença que la figura de Ferran el Catòlic va servir d'inspiració a Nicolás Maquiavelo per escriure una obra la influència de la qual ha arribat fins als nostres dies: «El Príncep». En conseqüència, no deixa de ser interessant descobrir en la famosa obra del florentí, algunes de les característiques inherents al monarca espanyol.
Contemporanis l'autor i el suposat model, si bé aquell va morir onze anys després que aquest, no deixa de ser atractiva la pretensió d'intentar l'anàlisi dels consells de Maquiavelo deduïts de la conducta de Fernando d'Aragó.
Són difer els aspectes i facetes que podrien triar-se per a comentar els trets i la manera d'ésser de Fernando i no pot deixar de pensar-se en les consideracions que en «El Príncep» es contenen sobre els exèrcits, que tant van influir més tard en altres militars i generals com Napoleó Bonaparte.
D'altra banda hi ha altres altres influències pot ser més de caire filosòfic i literari que van marcar profundament a Nicolau de Maquiavel així com la seva obra i pensament, aquest foren:
En primer lloc Ciceró , filòsof, escriptor i orador romà, considerat un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en llatí de la Roma antiga. Ciceró va néixer en una família pertanyent a la noblesa però sense relació amb la classe senatoria romana. Després d'acabar la seva educació primària, es va traslladar al costat del seu germà a Roma a la fi dels anys 90 aC, aprenent filosofia i retòrica sota la tutela del famosos orador Craso. Temps després, Ciceró va començar a estudiar dret romà amb Escévola i més tard filosofia en l'Acadèmia de Plató. Després de participar de la Guerra dels Aliats mediant l'any 89 aC, Ciceró va començar la seva carrera pública com advocat, intervenint en un judici de molt interès públic en l'any 80 aC i el defensa del qual amb èxit ho va transformar en cèlebre advocat i gran orador. Després d'un viatge pel mediterrani, en 74 aC es va incorporar al Senat després de ser designat cuestor (jutges encarregats dels casos d'assassinat o alta traïció) i temps més tard Cònsol (63 aC). En 51 aC Ciceró va acceptar el càrrec de procónsul de la província romana de Cilicia, per a després tornar A Roma i donar suport a Pompeyo contra César en la guerra civil. Després de la victòria de César va ser perdonat i va haver d'allunyar-se de la vida política, dedicant-se a escriure. Amb l'assassinat de César en 44 aC, va reprendre la política i es va oposar al dictador Marco Antonio i va ser assassinat pels seus partidaris en 43 aC. Ciceró és el major i més influent dels oradors romans i un home de lletres en la seva integritat, republicà convençut i enemic de la tirania.
Les sevs obres sobre les lleis i la republica foren anys posteriors inspiració per a Maquiavel.
En segon lloc Maquiavel va rebre també l'influència de Gayo Salustio Crespo gran historiador Romà que les seves dues cartes (Duae epistolae de república ordinanda) amb consells polítics així com altres anuncis enviats al César i els fragments supervivents de les Històries són on es complau a descriure la reacció contra la política i la legislació del dictador foren influents per a Maquiavel.
En tercer lloc un altre antecedent al filòsof de l'obra El Principe fou Sun Tzu, escriptor, pensador, polític i militar xinès, autor del més antic i brillant tractat militar, "L'art de la guerra". Sun Tzu va viure en el període de primavera i tardor (722 aC - 481 aC) durant la Dinastia Chou (1045 aC - 221 aC). Va dedicar gran part de la seva vida a les confrontacions i a causa de els seus innombrables triomfs va ser considerat un expert estrateg i militar. Un dels deixebles de Sun Tzu, Sun Wu, és l'encarregat de compilar en tretze toms els seus coneixements i finalment Sun Pin, descendent de Wu, és el qual publica "L'art de la guerra". Sun Tzu va ser el primer estrateg i teòric militar de Xina i ha estat aclamat com el "savi militar". El seu llibre "L'art de la guerra" és el primer tractat castrense del món i la seva influència ha superat les fronteres militars arribant a la política, la diplomàcia, la cultura i l'economia.
Per últim Nicolàs de Maquiavel fou infuenciat també per Tito Livio historiador romà. La seva principal obra és ab urbs condita libri cxlii (més coneguda com dècades).
Maquiavel a més va ser la font d'inspiració d'altres filòsofs o autors posteriors, com és el cas de
Georg Wilhelm Friedrich Hegel,Hannah Arendt,ean De La Fontaine, Jean Jacques Rousseau,Karen Blixen i Thomas Hobbes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada