Text número 5 Descartes

Idees principals:
En aquets fragment Descartes argumenta que els dubtes que sorgeixen al l’invidu venen d’ell mateix i no necessàriment de Déu. Per tant pel pet de poder plantejar-se qualsevol questió ell és subjecte, encara que dependent d’un cos que coneix l’entorn mitjançant els sentits.Per últim Descartes defensa que si no ha arribat abans aquesta conclusió ha estat per l’intromisió de quelcom manipulador que l’ha obstaculitzat el camí a la veritat i al que s’ha deixat sotmetre en tot moment.

Títol: La veritat de l’existència

Comentari:

En el fragment Descartes segura que els homes no poden jutjar fets sense tenir el menor dubte . a MÉS Descartes afegeix que el dubte és allò que porta l’home al pensament sense la necessària intervenció d’un Déu per fer-ho. Per tant ell manifesta que si l’home vacila, en consequència pensa i això demostra la seva existència.
En el fragment l’autor asegura hi ha un obstacle que impedeix a un mateix a arribar a aquesta conclusió donat a aque hi ha un poder engaños que consegueix persuadir sempre a l’individu per tal de que aquest no pensi que esdevé alguna cosa.
Comparació:

La posició defensada per Descartes de que l’home existeix per que pensa es molt diferent dela de Sant Agustí el qual defensava que l'home té coneixemnt de les coses per l'il·luminació de Déu sobre aquest objecte, per tant segons Sant Agustí el pensament ve donat per Déu i no per el propi subjecte que pensa.
Per altra banda podríem comparar aquesta teoria amb Plató, aquest defensaba que les idees eren allò que realment existia i que la veritable existència d'aquestes era després de la mort de la persona perquè la vida es només la sensiblitat i l'experiència que dóna un reflex fals del que es la realitat en si.