Text 12 de la Física d'Aristòtil

Idees principals:

En aquest fragment de la física d'Aristòtil mitjançant diferents exmeples l'autor ens vol mostrar la situació inicial d'un objecte o un cos fins a allò que és engendrat.
Per últim l'autor assegura que tot i que el cos o l'objecte pot esdevenir altre cosa no és dóna aquesta raó per obligació.

Títol: La privació i els canvis en la forma.

Comentari:

En aquest text de l'obra de la Física d'Aristòtil ( la qual és un tractat de la natura) ell mostra la relació entre els canvis que es donen en els éssers naturals i així com al canvi que pot comportar el pas d'un estat a un altre com al text posa per exemple el cas de no lletrat que passa a ser lletrat, encara que l'autor indica que canvia l'estat del cosa però no el subjecte que roman sen el mateix.
Per tant de l'home no lletrat podem dir que és lletart en potència, ja que té possibilitats per ser-ho encara que això no comporti ser-ho per obligació.
Mitjançant aquesta teoria Aristòtil ens mostra les argumentacions del ésser i el no ésser, que manifesten que un sense l'existència de laltre no pot ser-hi. Els contraris són necessaris , ja que de l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i de cap manera pot provenir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir-ne res. Però d´un ésser relatiu si que en pot sortir un ésser.
per tant segons el text podem entendre que del moviment en surt l'acte d'un ésser en potència, i que les potències s'actualitzen continuament.

Comparació:

La teoria d'Aristòtil en que el moviment és l'actulaització en potències del ésser en acte es pot coparar a la teoria sobre el moviment d'Heràclit el qual afirmava que el moviment era un fet imparable i cíclic que afectava a tots els cossos ( panta rei) i el canvi era el motor de la física.
Per altra banda també podem considerar semblant el acte d'Aristòtil amb el món intel·ligible de Plató. Podem entendre l'acte de l'esser com a idea, i la potència ( allò que pot ser però que encara no ho és) esdevindria el món intel·ligible.

També podem identificar la privació d'Aristòtil amb la teoria de Parmènides de no ésser, l'acte seria això primer, perquè d'ella no en pot sortir res i la privació seria l'esser ja que té possiblilitats per ser-ho i per tnt esdevé ja de per si alguna cosa.