Puc dubtar del jo?

Tot i que el que vegi sigui fals, que el que toqui no sigui el que realment és i que en general, els meus sentits m'enganyin, tot i així, JO sóc real. Podria ser que tot fos un somni doncs, tal i com asegurava Descartes? Sí pero no per això significa que no sigui cert. Els esdeveniments que tenen lloc en un somni són reals dintre del mateix i de la mateixa manera es dóna aquesta situació amb l'estat de vigília.
Pel fet de pensar per mi mateixa és cert que existeixo perquè el meu pensament ha de sortir necessàriament d'un subjecte, i aquest alhora forma part de la realitat. Per això no dubto pas del jo.
D'altra banda penso que com jo molts altres es troben en la mateixa situació pensant el mateix, i per tant , si no puc dubtar pas del jo, i ells com a conseqüència tampoc dubtaran de si mateixos. Per tant, si només puc dubtar del que és extern a mi, haig de pensar que sóc l'únic subjecte que és real?
Penso que això em dóna la possibilitat de fer quant vulgui perquè sé que sóc, fet que , encara que sembli contradictori em fa dubtar si realment existeixo només jo.