Carta a Meneceu

Idees principals:

En el text anterior Epicur parla dels plaers desitjos i dolors i sobre la felicitat que aquest poden proporcionar al cos però amb la seva justa mesura apropiada per al cos.
Seguidament l'autor parla del bé i el mal i el que són per al cos , l'un és la felicitat i l'altre la privació del dolor. Per últim l'autor manifesta la seva opinió dels plaers vans, apuntant-los com l'única manera d'accedir a través d'ells a la seva finalitat, que és el plaer.

Títol : Els plaers de l'home.

Comentari:

L'autor de la Carta a Meneceu ens fa pensar sobre el que és filosofar realment - és la tasca que realitza tant el jove com el vell- és allò que ens fa reflexionar , és allò que dóna salut a l'ànima.
Seguidament l'autor exposa que el plaer i per altra banda el dolor son els dos principis essencials de la vida i que aquest primer és l'eina per excel·lència per arribar a la felicitat.
Per tant l'home ha de fer una tria i ordenar els plaers segons la seva importància, ja que hi ha dos tipus de plaers ( els naturals i els vans).
Epicur afirma també que per tenir un futur millor és prefereible molts cops renunciar als plaers actuals i patir dolors.
Finalment l'autor considera l'autosuficiència d'un individu un gran bé i que aquest juntament amb el seny són dues grans qualitats per arribar a la felicitat.

Comparació:

La teoria d'Epicur del paler o el dolor com els principis que regeixen la vida és diferent de la d'Arsitòtil el qual defensava que la felicitat era un fi últim en si mateix. Per altra banda aquesta teoria també es diferent a la de Plato´el quals argumentava que la felicitat s'orientava al món intel·ligible i i es podia rribar a aquesta mtjançant una vida de virtud, allunyada dels plaers sensibles i dedicant-se per complet a l'intel·lecte.
Per últim Epicur fa referència en el seu escrit al seny el qual concep com una mesura per arribar al felicitat, Aristòtil per altra banda també va fer una distinció d'aquest amb la recta del seny en la qual l'identificava com el punt intermig que t'acosta a la virtud.